La base argumental de l’empresa ha quedat severament compromesa un cop observat que el que avui han estat defensant als tribunals té punts contradictoris dels exposats a la mesa negociadora 48 hores abans.
A qui no li diuen la veritat? Al Tribunal Superior de Catalunya o al Govern de la Generalitat?

Avui hem pogut verificar que l’empresa l’únic interés que té és el d’aconseguir una ampliació de la polivalència i de la plena disposició del Grup 3 de contratació a un cost zero. Aquesta vegada, però, la unanimitat de la representació del treballadors ha decidit no caure en el parany.
Gràcies a aquesta decisió avui s’ha pogut celebrar el judici com a conseqüència del Conflicte Col.lectiu presentat el 5 de juliol de 2011 en el que Semaf va ser la única Secció Sindical que va adherir-se davant del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC).

Allò correctament polític seria dir que ens sentim enganyats, però lamentablement l’únic que ha succeït ha estat ampliar un llistat prou llarg d’incompliments del Conveni.
Voldríem recordar-vos el que l’empresa deia del nostre Conveni Col.lectiu quan es van defensar davant dels mitjans de comunicació un sistema retributiu per al personal amb Direcció per Objectius (DpO) que incloïa a 93 persones; Directors, Caps, Gestors d’àrea i Tècnics Superiors.

          «La direcció d’FGC ha vetllat, i vetllarà, sempre tant pel que fa al compliment dels acords regulats pels convenis col.lectius, com per als dels altres col.lectius»

Tanmateix, als lleterats de la representació dels treballadors han exposat unes llacunes legislatives prou significatives com per ser optimistes, però des de Semaf no ens agrada fer brindis al sol, i menys judicials.